La revista Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social estableix una sèrie de directrius que han de ser seguides per les persones autores per a l'enviament d'originals. L’incompliment podrà implicar el rebuig del manuscrit.

Els originals rebuts seguiran el procés d'avaluació d’experts/es.

Seran considerats per a la publicació els tipus de treballs següents: investigacions originals, treballs teòrics i experiències pràctiques.

La recepció d'originals està oberta durant tot l'any, a excepció del mes d'agost.

1 REQUISITS

Els requisits generals que han de tenir els treballs remesos a Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social són els següents:

1. Originalitat. La revista només accepta treballs que siguen originals i inèdits. Això exclou les traduccions de treballs ja publicats, totalment o en part, per qualsevol altre mitjà o en idiomes diferents del del manuscrit remès a la revista. Tampoc hauran d'estar en vies de consideració per a publicació en altres revistes o editorials.
2. Adequació al procediment d'enviament. El treball ha de ser enviat mitjançant la plataforma de la revista. Per a fer-ho, és necessari Iniciar-hi sessió o Registrar-se si no s'ha fet en ocasions anteriors.
3. Idiomes. La revista publica treballs en castellà i anglès.
4. Autoria. Les persones autores han d'estar disposades a facilitar les dades següents: nom i cognoms, afiliació institucional (nom desenvolupat i sense sigles), país, adreça de correu electrònic i identificador ORCID. Per al format del nom i cognoms de les persones autores, es recomana tenir en compte la forma de signatura per a indexació en bases de dades internacionals (consulteu la secció “Recomanacions per a la normalització d'autors/es i per a les adreces electròniques” de la FECYT). Així mateix, és aconsellable que el nombre de persones autores no supere les sis.
5. Anonimització. Els treballs han de ser enviats de manera anònima (sense marques que en delaten l’autoria): en el manuscrit no ha d'aparèixer el nom de les persones autores ni l’afiliació (s'ha substituït sota el rètol Autor/a), i s'ha de suprimir (sota el rètol d’*anònim*) qualsevol altre element que poguera permetre directament o indirectament la identificació de les persones autores (en agraïments, en projectes, en fonts de finançament, llocs geogràfics o institucions concrets, etc.). Així mateix, s'han de seguir les instruccions per a Assegurar-ne una avaluació anònima.
6. Adequació al format i normes de publicació. Els manuscrits hauran d'ajustar-se als requisits de format següents i seguir les normes de publicació indicades en l'apartat següent, com també les relatives a les cites i les referències bibliogràfiques:
   • Els treballs han de ser enviats en un fitxer de text en format Microsoft Word (.docx) u Open Document Format (.odt).
   • Tipus de lletra: Times New Roman. Cos de lletra: títol 14 punts, text 12 punts, notes al peu 10 punts. Interlineat d’1,5. Sagnat: a començament de paràgraf 1 cm.
   • Els apartats en què es dividisca l'article portaran els títols en negreta i majúscula. Els subapartats es titularan en cursiva. Els dos seran amb numeració aràbiga: 1., 1.1, 2., 2.1, etcètera. Els subapartats dels subapartats seran en redona i seran numerats amb lletres: a), b), c), etc.
7. Carta de presentació. Tots els treballs seran enviats acompanyats d'una Carta de presentació (DOCX), en què s’indicarà originalitat i novetat del treball, secció de la revista a la qual es dirigeix, responsabilitat de l'autoria, no haver sigut publicat ni totalment ni parcialment per qualsevol altre mitjà, ni estar en vies de consideració en altra revista, acceptació de la introducció de canvis en el contingut, si escau, després de la revisió i de canvis en l'estil del manuscrit per part de la redacció de la revista, cessió no exclusiva dels drets d'autor/a a l'editor/a, no existència de conflicte d'interessos, com també haver respectat els principis ètics d'investigació.
8. Les persones autores disposen d'un apartat en l'enviament d'articles per a introduir les referències inicials (separades per una línia en blanc).

2 ARTICLES D’INVESTIGACIÓ

Els articles d'investigació podran consistir en investigacions originals, estudis de cas o revisions sistemàtiques, ajustats als estàndards de la comunitat científica per a cada tipus de treball.

Tot manuscrit ha de tenir aquests tres elements: títol, resum estructurat (de 300 a 500 paraules) i de tres a cinc paraules clau, separades entre si per punt i coma. Es recomana que les paraules clau procedisquen del Tesaurus de la UNESCO. Aquests tres elements han d'aparèixer en la llengua original del treball i en anglès.

El contingut del resum estructurat constarà d’introducció, metodologia, resultats, discussió i conclusions. En cadascun d'aquests apartats es descriuran, de manera concisa, respectivament, el motiu i l'objectiu de la investigació, la metodologia emprada, els resultats més destacats i les principals conclusions o recomanacions que es poden extraure del treball. S'hi emfatitzaran els aspectes nous i rellevants del treball.

L'estructura del text dels articles d'investigació serà la següent: introducció, metodologia, resultats, discussió i conclusions, fonts de finançament del treball (si n'hi ha), agraïments (si n'hi ha) i bibliografia:

• Introducció. Ha d'incloure els fonaments i el propòsit de l'estudi, i s’han d’utilitzar les cites bibliogràfiques estrictament necessàries. No inclourà dades o conclusions del treball presentat. No ha de realitzar-se una revisió bibliogràfica detallada.
• Metodologia. Serà presentada amb la precisió que siga convenient, i aportarà informació suficient sobre el treball empíric realitzat a fi de permetre la comprensió del procés d'elaboració i la replicació. Fonts i mètodes prèviament publicats han de ser descrits només breument i aportar les corresponents cites, excepte si s'hi han realitzat modificacions. Quan així siga, es descriurà el càlcul de la grandària de la mostra i la forma de mostreig utilitzada en cada cas. S’hi farà referència a la mena d'anàlisi documental, crítica, estadística, etc. emprada. Si es tracta d'una metodologia original, caldrà exposar les raons que han conduït a l’ús i descriure’n les possibles limitacions. Quan es tracte de treballs experimentals en els quals s'hagen utilitzat grups humans, s'indicarà si s'han tingut en compte els criteris ètics corresponents. No han d'utilitzar-se els noms ni les inicials de les persones que hagen participat formant part de la mostra estudiada.
• Resultats. Apareixeran en una seqüència lògica en el text, taules o figures, i no s’hi hauran de repetir les mateixes dades. S’hi intentarà ressaltar les observacions importants. S’hi descriuran, sense interpretar ni fer judicis de valor, les observacions fetes amb el material i els mètodes emprats.
• Discussió. Resumiran les troballes, relacionaran les observacions pròpies amb altres estudis d'interès i assenyalaran les aportacions i les limitacions dels uns i els altres. No s’hi han de repetir amb detall les dades o un altre material ja comentat en altres apartats. S'hi esmentaran les inferències de les troballes i les limitacions, incloent-hi les deduccions per a una investigació futura.
• Conclusions. Resumiran les idees força que es poden extraure dels resultats i la discussió i les possibles transferències a la societat o a la pràctica, com també les possibles recomanacions, si n'hi ha. S'hi enllaçaran les conclusions amb els objectius de l'estudi, i s’hi evitaran les afirmacions gratuïtes i les conclusions no secundades completament per les dades del treball. Hauran d'incloure-hi un apartat amb aportacions o proposta d'aplicació o transferència al treball social, la política social, els serveis socials o la intervenció social.
• Fonts de finançament. Les persones autores faran una declaració explícita de les beques, ajudes o suport financer de què s’ha beneficiat (font o fonts de finançament) per a la investigació, si n'hi ha.
• Agraïments. Si n'hi ha, únicament s'agrairà la col·laboració a aquelles persones que hagen fet contribucions substancials a l'estudi, però sense arribar a merèixer la qualificació d'autor/a, i serà responsabilitat de la persona autora tenir-ne el seu consentiment escrit.
• Bibliografia. La bibliografia ha d'aparèixer a continuació de la discussió i les conclusions, o dels agraïments si n'hi ha, segons l'ordre alfabètic d'autors/es i seguint l'estil basat en les normes de l'APA.

L'extensió màxima del text serà de 8.000 paraules, excloent-ne el títol, el resum i les paraules clau, i si escau, la traducció a l'anglès.

S'hi admetran un màxim de 4 figures o il·lustracions i 6 taules. Totes les il·lustracions, figures i taules es presentaran col·locades en els llocs del text apropiats en comptes de al final, amb títol i numerades correlativament. Si són utilitzades, han de ser aquelles que, per la rellevància, siguen necessàries per a donar suport als arguments recollits en el text.

Es limitarà tant com siga possible l'ús de notes al peu, se n’integrarà el contingut preferentment en el cos del text i seran reservades únicament per a aclariments que no poden ser inclosos en el text o per a referències utilitzades que no s'inclouen en la bibliografia (disposicions legislatives, lloc web o pàgina completa, etc.).

Els manuscrits hauran d'ajustar-se a les normes per a cites i referències bibliogràfiques de la revista.

Abreviatures. Només hauran de ser emprades abreviatures estàndard universalment acceptades. Quan es pretenga acurtar un terme emprat sovint en el text, l’abreviatura, entre parèntesis, haurà d'acompanyar la denominació completa la primera vegada que hi aparega. No hi serà usada la numeració romana en el text, i s’emprarà per als decimals el punt a la dreta del zero en comptes de la coma. Els noms comercials no seran utilitzats excepte necessitat, i en aquest cas la primera vegada que s'empren estaran acompanyats del símbol.

3 TREBALLS TEÒRICS I EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES

Els treballs teòrics consistiran en l'anàlisi crítica i la discussió de temàtiques rellevants o d'interès per al treball social, la política social i els serveis socials, que hauran d'estar teòricament fonamentats. Per la seua naturalesa, es basaran en una revisió bibliogràfica àmplia i rigorosa sobre la temàtica abordada, la metodologia de la qual haurà de ser descrita en nom de la replicació.

Les experiències pràctiques consistiran en una sistematització rigorosa del procés i els resultats d'aquestes, com també de la fonamentació teòrica.

Les dues, revisions teòriques i experiències, hauran d'incloure un apartat amb aportacions o proposta d'aplicació o transferència al treball social, la política social, els serveis socials o la intervenció social.

Tot manuscrit ha de tenir aquests tres elements: títol, resum estructurat (de 300 a 500 paraules) i de tres a cinc paraules clau, separades entre si per punt i coma. Es recomana que les paraules clau procedisquen del Tesaurus de la UNESCO. Aquests tres elements han d'aparèixer en la llengua original del treball i en anglès.

El contingut del resum estructurat serà el mateix que el dels articles d'investigació, amb les adaptacions necessàries per a facilitar-ne la comprensió.

El text dels treballs dirigits a aquesta secció s'estructurarà de la mateixa manera que el dels articles d'investigació, amb les adaptacions necessàries per a facilitar-ne la comprensió: introducció, metodologia, resultats, discussió i conclusions, fonts de finançament del treball (si n'hi ha), agraïments (si n'hi ha) i bibliografia.

L'extensió màxima del text serà de 8.000 paraules, excloent-ne el títol, el resum i les paraules clau, i, si escau, la traducció a l'anglès.

Opcionalment, s'hi admetran un màxim de 4 figures o il·lustracions i 6 taules. Totes les il·lustracions, figures i taules seran presentades col·locades en els llocs del text apropiats en comptes de al final, amb títol i numerades correlativament. Si s'utilitzen, han de ser aquelles que, per la seua rellevància, siguen necessàries per a donar suport als arguments recollits en el text.

Es limitarà tant com siga possible l'ús de notes al peu, se n’integrarà el contingut preferentment en el cos del text i seran reservades únicament per a aclariments que no poden ser inclosos en el text o per a referències utilitzades que no s'inclouen en la bibliografia (disposicions legislatives, lloc web o pàgina completa, etc.).

Els manuscrits hauran d'ajustar-se a les normes per a cites i referències bibliogràfiques de la revista.

Abreviatures. Només hauran de ser emprades abreviatures estàndard universalment acceptades. Quan es pretenga acurtar un terme emprat sovint en el text, l’abreviatura, entre parèntesis, haurà d'acompanyar la denominació completa la primera vegada que hi aparega. No hi serà usada la numeració romana en el text, i s’emprarà per als decimals el punt a la dreta del zero en comptes de la coma. Els noms comercials no seran utilitzats excepte necessitat, i en aquest cas la primera vegada que s'empren estaran acompanyats del símbol.

4 NORMES PER A CITES I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

La revista adopta i s'adhereix a les normes de publicació establides en la 6a edició del manual d'estil de l'American Psychologial Association (APA).

Es recomana consultar la guia d'estil APA (PDF), elaborada per la Biblioteca de la Universitat d'Alacant.

4.1 CITES

4.1.1 Cites indirectes

Mitjançant una cita indirecta es fa referència a les idees d'un autor o una autora sense necessitat de reproduir-les literalment. En aquest cas, s'hi esmenten els seus arguments amb les nostres paraules i s'hi introdueix una cita identificant autor o autora i any entre parèntesis i separats per una coma. Exemples: (Coob, 1989) o Segons Coob (1989)… El nombre d'aquesta mena de cites serà el que siga suficient i necessari.

• Quan un treball té fins a 2 persones autores, sempre cal incloure les dues quan la cita apareix en el text.
• Quan un treball té entre 3 i 5 persones autores, cal citar-les a totes la primera vegada. En les següents cites solament és necessari incloure el cognom de la primera persona autora seguit d’“et al.”.
• Quan un treball té 6 o més persones autores, se cita únicament el cognom de la primera persona autora seguit d’“et al.”.
• Quan citem un treball elaborat per un organisme o entitat la primera vegada que és citat, s'ha d'incloure-hi el nom complet. En les cites següents podem incloure el nom abreujat. Exemple. En la primera cita: (Organització de les Nacions Unides [ONU], 2004). En les cites següents: (ONU, 2005).
• Quan un autor o una autora té més d'una publicació en el mateix any, en la cita s'afig una lletra minúscula a la data per a distingir-les. Exemple: (Sánchez Albornoz, 1973a) (Sánchez Albornoz, 1973b).

Caldrà evitar utilitzar frases imprecises com a cites bibliogràfiques. No poden emprar-se d’aquesta manera les que precisen d'aclariments del tipus "observacions no publicades" ni "comunicació personal", encara que sí que podran ser citades dins el text entre parèntesis.

4.1.2 Cites literals

Cita literal de menys de 40 paraules.

La cita ha de ser presentada entre cometes amb una referència entre parèntesis que reculla l'autor o l’autora, l'any de publicació i la/les pàgina/es de la/les qual/s s'ha extret la cita. Les dades de la referència es poden col·locar juntes o separats, depenent de la redacció del text. Exemples:

Como señala Gimeno Sacristán (2009) “la verdad es que, en la práctica, la escolaridad ya interviene en el tiempo extra-académico como hemos podido ver con las tares o deberes para casa” (p. 117).

“La verdad es que, en la práctica, la escolaridad ya interviene en el tiempo extra-académico como hemos podido ver con las tares o deberes para casa” (Gimeno sacristán, 2009, p. 117).

Cita literal de 40 paraules o més.

La cita ha de ser inclosa sense cometes, en un bloc de text separat de la resta i a doble espai. Haurem de començar el bloc de la cita en un nou regló i aplicar en el marge esquerre de la primera línia un sagnat de mitja polzada (1,27 cm.). Exemple:

La pasión de la enseñanza es política, precisamente porque es personal, Si la enseñanza como trabajo se está progresivamente desprofesionalizando, como se puede ver en las intenciones actuales de las políticas educativas de todo el mundo, es precisamente porque –de modo paralelo- se está despersonalizando (Nias, 1996, pp.305-306).

4.1.3 Cites al peu de pàgina

Es limitarà tant com siga possible l'ús de notes al peu, se n’integrarà el contingut preferentment en el cos del text i seran reservades únicament per a aclariments que no poden ser inclosos en el text o per a referències utilitzades que no s'inclouen en la bibliografia (disposicions legislatives, lloc web o pàgina completa, etc.).

4.2 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Al final de l'article es crearà un apartat anomenat “BIBLIOGRAFIA”, on apareixeran les referències bibliogràfiques ordenades alfabèticament.

Si un autor o una autora té diverses obres, aquestes s'ordenaran per ordre de publicació, i es començarà per la més antiga.

En cada entrada, el text haurà d'estar sagnat respecte de la primera línia de cada referència mitjançant sagnat francès (la primera línia de cada referència estarà totalment cap a l'esquerra i les línies subsegüents tindran sagnat).

Totes les referències constituiran un únic paràgraf de text que finalitza amb un punt final, llevat que la referència finalitze amb una URL o un DOI, i en aquest cas es desaconsella posar el punt final.

Els treballs acceptats, però encara no publicats, seran inclosos en les referències bibliogràfiques, i s’hi especificarà el nom de la revista, del llibre o del capítol de llibre seguit per l'expressió "en prensa".

Quan hi haja diverses referències de la mateixa persona autora, s’hi repetirà el nom i els cognoms i no se substituirà per guió llarg.

Tots els articles que tinguen DOI (Digital Object Identifier), ho indicaran al final d'aquest, amb format d'enllaç URL complet i segur, sense prefixos ni punt al final (exemple: https://doi.org/10.xxxx/xxxxx). Es pot comprovar el DOI d'una llista de referències en la pàgina Simple Text Query de Crossref.

Quan una referència bibliogràfica disponible en línia no tinga DOI, haurem d'afegir-hi la referència a l’URL, és a dir, l'adreça d'Internet del document, si en té, precedida de l'expressió “Recuperado de”.

Serà necessari indicar-hi la data de consulta de les referències que canvien amb freqüència (p. ex., Wikis, els llocs web o documents en llenguatge HTML, les notícies, etc.)).

Les persones autores verificaran, mitjançant una comprovació creuada, que totes les fonts citades en el text ho estan en la bibliografia i viceversa, és a dir, que totes les fonts citades en la bibliografia estan citades almenys una vegada en el text.

Les pautes per a llistar les referències bibliogràfiques varien segons la naturalesa de la font citada. A continuació, sense caràcter exhaustiu, mostrarem un resum i exemples de les principals fonts de referència.

4.2.1 Llibres

Llibres complets.

Bekerian, D. A. (1992). People in organizations: An introduction to organizational behavior (3ª ed.). New York: McGraw-Hill.

Hart, R. A. (1993). La participación de los niños: de la participación simbólica a la participación auténtica. Colombia: Gente Nueva. Recuperado de https://www.unicef-irc.org/publications/pdf/ie_participation_spa.pdf

Llibre d'autor institucional (agència governamental) com a editor/a.

Australian Bureau of Statistics (1992). Estimated resident population by age and sex in statistical local areas, New South Wales, June 1990 (Nº 3209.1). Australian Capital Territory: ABS.

Llibre amb editor/a, coordinador/a o equivalent.

Bekerian, D. A. (Ed.). (1992). People in organizations: An introduction to organizational behavior. New York: McGraw-Hill.

Parés, M. (Coord.). Participación y calidad democrática. Evaluando las nuevas formas de democracia participativa. Barcelona: Editorial Ariel.

Llibre sense autor o editor/a.

Merriam-Webster's Collegiate Dictionary (10ª ed.). Springfield, MA: Merriam-Webster.

Enciclopèdia o diccionari.

Bekerian, D. A. (1992). The new Grove dictionary of music and musicians (3ª ed., Vols. 1-20). New York: McGraw-Hill.

Traducció anglesa d'un llibre.

Laplace, P. S. (1951). A philosophical essay on probabilities (Trads., F. W. Truscott y F. L. Emory). New York: McGraw-Hill. (Trabajo original publicado en 1814).

Capítol en volum únic.

Parés, M. (2009). Introducción: participación y evaluación de la participación. En M. Parés (Coord.). Participación y calidad democrática. Evaluando las nuevas formas de democracia participativa (pp. 15-26). Barcelona: Editorial Ariel

Capítol en un volum d'una sèrie.

Maccoby, E. E. (1992). Socialization in the context of the family. En P. M. Musen (Ed. Serie) y M. J. Martin (Ed. Vol.). Handbook of child psychology: Vol. 4. Socialization, personality, and social development (3ª ed., pp. 1-101). New York: McGraw-Hill.

4.2.2 Articles de revistes

Article de revista.

Cubillos-Vega, C. (2017). Análisis de la producción científica sobre Derechos Humanos en Trabajo Social: perspectiva internacional (2000-2015). Revista Española de Documentación Científica, 40(1), e163. https://doi.org/10.3989/redc.2017.1.1387

Candil, A. L. y Olejarczyk, R. S. (2010). Inter-versiones de las políticas sociales: Relatos sobre drogas y viviendas. Trabajo Social, (12), 79-87. Recuperado de https://revistas.unal.edu.co/index.php/tsocial

Steen, J. y Man, M. (2015). Human Rights and the Social Work Curriculum: Integrating Human Rights into Skill- Based Education Regarding Policy Practice Behaviors. Journal of Policy Practice, 14(3-4), 275-291. https://doi.org/10.1080/15588742.2015.1044686

Aranda-López, M., García-Domingo, M. y Fuentes-Gutiérrez, V. (2016). ¿Es el video-caso una herramienta eficiente para complementar el aprendizaje práctico en contextos reales? Efectos en la satisfacción y rendimiento en estudiantes del Grado de Trabajo Social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, (23), 25-45. https://doi.org/10.14198/ALTERN2016.23.02

Cardona-Cardona, J., Montaño-Moreno, J. y Campos-Vidal, J. F. (2017). Definition of Intervention Contexts in Social Casework Practice: Predictor Variables. British Journal of Social Work, 47(2), 343-357. https://doi.org/10.1093/bjsw/bcv142

Ronda E., Ortiz-Barreda G., Hernando C., Vives-Cases C., Gil-González D. y Casabona J. (2014). Características generales de los artículos originales incluidos en las revisiones bibliográficas sobre salud e inmigración en España. Revista Española de Salud Pública, 88(6), 675-685. https://doi.org/10.4321/S1135-57272014000600002

Article de revista, en premsa.

Bekerian, D. A. (en prensa). In search of the typical eyewitness. American Psychologist.

Bekerian, D. A. (en prensa-b). Self- and spouse ratings of anger and hostility as predictors of coronary heart disease. American Psychologist.

Article de revista no anglesa amb el títol traduït a l'anglès.

Zajonc, R. B. (1992). Bischofs gefühlvolle Verwirrunggen über die Gefühlle [Bischof's emotional fluster over the emotions]. Psychologische Rundschau, 40, 574-576.

Revisió d'un llibre publicada en una revista.

Baumeister, R. F. (1993). Exposing the self-knowledge myth [Revisión del libro The self-knower: A hero under control]. Contemporary Psychology, 38(5), 466-467. https://doi.org/10.1037/033294

4.2.3 Tesis doctorals i de màster

Si estan publicades en línia, s'inclourà l’URL precedida de “Recuperado de”.

Tesi doctoral.

Bower, D. L. (1993). Employee assistant programs supervisory referrals: Characteristics of referring and nonreferring supervisors (Tesis doctoral). University of Missouri, Columbia.

Tesi doctoral en un repositori institucional.

Puig Cruells, C. (2009). La supervisión en la intervención social. Un instrumento para la calidad de los servicios y el bienestar de los profesionales (Tesis doctoral). Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, España. Recuperada de http://hdl.handle.net/10803/8438

Tesi de màster.

Saldaña, P. (1992). Actitudes de los padres hacia la integración escolar (Tesis de máster). Universidad de Salamanca, Salamanca, España.

4.2.4 Llocs web

Lloc web o pàgina completa.

Quan se cite un lloc web o una pàgina completa, i no qualsevol document en particular d'aqueixa pàgina, és suficient amb indicar l'adreça web en el text o en les notes al peu, sense incloure-la en la llista de referències.

Secció d'un lloc web o d'una pàgina completa.

Tilton, J. (1995). Composing good HTML (Vers. 2.0.6). Recuperado de http://www.cs.cmu.edu/~tilt/cgh/ (13 de enero de 1997).

Biblioteca de la Universidad de Alicante (2018). Elaboración de citas y gestores bibliográficos. Recuperado de https://biblioteca.ua.es/es/estudia-yaprende/elaboracion-y-gestion-de-citasbibliograficas/elaboracion-de-citas-y-gestoresbibliograficos.html (2 de mayo de 2018).

4.2.5 Articles de periòdic

Article de periòdic imprès amb autor/a.

Pina, D. (1 de diciembre de 2020). Objetivo: mejorar la calidad de vida en personas con VIH. Información, p. 19.

Article de periòdic en línia amb autor/a.

Valdés, I. (11 de diciembre de 2020). Los pacientes del Zendal: voluntarios, con “autonomía para el aseo y el baño” y “estables”. El País. Recuperado de https://elpais.com/espana/madrid/2020-12-11/los-primeros-pacientes-del-zendal-voluntarios-con-autonomia-para-el-aseo-y-el-bano-y-estables.ht